De tant en tant
Arriba un dia que els colors els veus més suaus. Les cantonades prenen formes arrodonides. Fins i tot la feina deixa d’ésser quelcom molest. Un respira profundament. Torna-hi. Avui m'acompanya la música i vaig fent. No hi penso gaire, provo de fer-ho mecànic. El cos tampoc no em respon gaire. Però segueixo a peu del canó. Fa bon dia, fa sol. Els núvols que deien que ens fotrien el dia, ara per ara no hi són. Diuen de totes maneres que demà si que plourà. M’agrada veure els raigs del sol, veure’ls com van sortejant tots els obstacles per arribar fins el terra. Avui és un bon dia. Avui m’agrada el que veig. Avui puc dir que estic aquí.
Xavier
he pujat un cim on només es veu el cel
Labels: noLabel
0 Comments:
Entrada más reciente Entrada antigua Inicio
Subscribe to:
Enviar comentarios (Atom)