Yo, desubicado en esta vida.

I si no et vull donar cinc minuts per pensar?

Caminem donant-nos empentes; sense sortir-nos del camí, en la mateixa direcció. Vols dir que ens hem de cansar? Creus que no ens podem divertir si el camí és molt llarg? Ja sé que diuen, que tot cansa; però perquè pensar fins on arriba el camí? Just walk! Vull dir, jo no hi penso si veig el final, o si encara està molt lluny, només puc entendre que al camí seguidament ve un toll i si et faig caure dins riurem molt, plegats. Bé, si caic jo, potser també. Haig de reconèixer que és una mica difícil no pensar-hi. Jo he trobat la solució, pensar que el gran col•lisionador d’Hadrons petarà d’un moment a un altre. Bé, no es ben bé del tot cert, penso que ja hem mort i vivim en un espai temporal paral•lel on encara no ens hem adonat del que ha passat. Com veus tot el que ens envolta és una mica estrany; no pensar en com és el camí és la nostra llibertat. Bé, com de llarg, perquè hem de conèixer com és per a poder continuar empenyent-nos. Només dir-te que tinc un ninot d’aquells més gran, perquè tu em fas créixer l’ànima; un LEGO d’aquells xungos.