Yo, desubicado en esta vida.

I diuen que demà plourà i farà molt de vent. Que anem amb compte. Jo cerco a la bossa algunes monedes per comprar-me un cafè, un té o quelcom que sigui calent. Les ungles se m'omplen de la porqueria que hi ha al fons de la bossa. Ja fa uns dies que fa fred, però crec que ens hem acostumat prou bé i ràpid. Si ens diuen que plourà no ens espanta. I el vent? El vent el tenim controladíssim; aquí molt de vent com a molt és que caigui algun arbre. I ja fa dies que no surto a ballar. Deuen ser les nits fredes. Per fi, trobo monedes necessàries per fer-me el tallat o tacat, calent, això sí. Sense sucre m'entra millor. Dintre la bossa he vist una llibreta de fa uns anys. No hi tinc res gaire interessant, però recordo que la vaig comprar amb molta il·lusió. Havia d'èsser la meva porta falsa. Diguem que no va ser ni un foradet. El cafè m'està fent molt bé. Si plou potser em mullaré, però porto caputxa, no és greu. Em fa ràbia per la bossa, potser es mullen els papers de dintre la carpeta. Hauria de ploure molt, que no crec que sigui el cas. La veritat és que és un dia lleig, gris, fred. No es veuen cares simpàtiques al meu voltant. Bé, que jo ja m'he acabat el cafè. Llenço el got a la paperera groga, agafo la bossa i escales amunt que hi ha molta feina per fer. Si demà plou i em mullo... Que els bombin!