Yo, desubicado en esta vida.

Xiula

Un bany petit, amb la banyera plena a vessar d’aigua calenta amb espuma i sals minerals. Tu dins la banyera i jo fora només amb els texans. El mirall entelat informa de la temperatura. Assegut sobre una mini butaca al teu costat et frego l’esquena amb l’esponja. Mentrestant tu vas recitant el guió que t’has preparat per a la presentació del teu nou llibre. T’aixeco el braç dret, et frego el colze, l’avantbraç i finalment la mà i entre els dits. Amb les teves mans agafes la meva, et gires em mires als ulls i em demanes d’anar-hi. Confús no sé que respondre. Somrius, et brillen els ulls i la teva cara és més esplèndida que mai. De sobte et submergeixes a l’aigua i m’arrossegues amb tu dintre la banyera. Els teus cabells son verds i els meus blaus, la teva pell morena però daurada i la meva d’un suau verd oliva. Segueixes somrient, et surten bombolles d’aire del nas. Agafat de la teva mà em portes fins una clotxa gegant que en el seu moment va ser la casa d’una tortuga i ara ens servia com a refugi. Unes algues lluminoses aclareixen tot l’interior de la clotxa. Em fas nedar fins una bombolla de color platejat, nedem junts fins que aquesta boira de plata ens cobreix completament a tots dos. No sé on som, ni que fem, però és una sensació de plaer infinit, i és que hem tornat al bany.