Yo, desubicado en esta vida.

Insisteixo

Tot just arribo del BOU AMB CORDA d’Ontinyent. Bé, és una festa recomanable, però el bou gairebé no té cap importància. Vull dir, no és més que l’excusa per a aplegar-se i bufar-se. He vist tres bous, cosa que és molt! No he caigut del pont i no ens ha plogut, puc dir doncs que ha sortit tot prou bé. També haig de dir que potser he tingut el cap més aquí a Barcelona que allà baix, però imagino que això és inevitable. Tot em recorda a ella i la tinc present gairebé en tot moment. Bé, això no vol dir que no visqui la festa! La veritat és que m’ho he passat molt bé amb la gent d’Ontinyent, els tarongers i gent de València. Un poble amb una fauna del més variat! El pitjor de tot ha estat el menjar, crec que he guanyat uns quants quilos degut als festins que ens hem fet: Divendres sopar de tapetes acompanyades amb bons vins. Dissabte vam dinar cassola, que és un arròs al forn amb cansalada, botifarra, all i algunes coses més; tot això amb cervesa, vi, ‘herbero’ i Baileys pel cafè. Per sopar, quelcom lleuger, així que només pizza al forn. Diumenge però ha estat el pitjor, xai a la brasa, amb pebrassos (xampinyons), pastissets i botifarres, també acompanyat amb cervesa, vi, cava pels pastissos i conyac pel cafè. Haig de dir però, que no he sopat i m’estic fent només un got de llet amb una mica de mel per dormir com un nen. En resum, un cap de setmana que m’apuntaria per un altre any, doncs és, com a mínim, interessant.