D’amor i un plat de sopa
Diuen que la persona per a arribar a ésser feliç ha de passar per diferents estats o nivells. Per començar has de tenir unes necessitats bàsiques cobertes. Per exemple, un lloc on viure, alimentació e higiene. Després, tal com està muntat tot aquest circ, ens cal un treball o quelcom que ens aporti uns ingressos econòmics. D’una banda per a aconseguir les necessitats bàsiques i després per unes certes comoditats. Més a dalt, en aquesta piràmide d’estaments necessaris per aconseguir el cim on es troba la felicitat hi ha la realització personal en el treball, realització com a persona, l’amor, l’amistat i la millora de l’entorn. Jo he trobat la meva pròpia piràmide, només em cal fer un sopar amb amor, respirar amor, sentir amor, menjar amor i escoltar amor. Potser és massa amor? No pas. Recordo lletres de Miguel Hernández o el propi Pablo Neruda on s’enaltia l’amor per sobre de totes les coses d’aquest món. Al principi fins i tot jo, tot un balança, em creia que potser en feien un gra massa. Aquestes últimes setmanes ho he comprovat directament, en primera persona. Des de viure la plenitud plena de l’ésser feliç on es podria dir que he estat jugant amb la felicitat a plaer, fins l’angoixa de la incertesa que m’estrenyia el coll tant que no em deixava respirar. Avui estic convençut que només hi ha dues coses que calen en aquesta vida: l’amor i un plat de sopa. Tot el demés es pot trampejar, deixar-ho per un altre dia o simplement passar. Bé, no em sé explicar correctament, però jo ara entenc moltes coses d’aquesta vida que abans no les veia del tot clar. Si, la vida avui és encara més meravellosa si pot.
Deixo aquí una cançó d’Extremoduro que la trobo molt interessant:
Ama, ama, ama y ensancha el alma
que a veces retumbaran las montañas
y escucharais las mentes social-adormecidas
las palabras de amor de mi garganta.
Abrid los brazos, la mente y repartíos
que sólo os enseñaron el odio y la avaricia
y yo quiero que todos como hermanos
repartamos amores, lágrimas y sonrisas.
De pequeño me impusieron las costumbres
me educaron para hombre adinerado
pero ahora prefiero ser un indio
que un importante abogado.
Hay que dejar el camino social-alquitranado
porque en él se nos quedan pegadas las pezuñas
hay que volar libre al sol y al viento
repartiendo el amor que tengas dentro.
(Extremoduro)
traient temps per a les coses importants
Labels: fuego y sangre, Lyrics
1 Comment:
Entrada más reciente Entrada antigua Inicio
Intenta no perdre aquesta sensació, intenta que l'amor sempre estigui present i fes-li-ho saber als que estimes, sinó tampoc no valdrà de res.
La meua clau en la relació de parella crec que ha estat que mai no he cregut en l'amor etern a la mateixa persona, i quan l'amor s'acaba s'ha d'acabar la relació, és necessari. De moment em va molt bé, però qui sap... no cal que sempre sigui així.
I la sopa... què dir, és meravellós arribar a casa i que algú t'hagi preparat un plat de sopa, a mi em resulta de les millors coses d'aquesta vida.
Petons!