Yo, desubicado en esta vida.

‘Subidón’

Avui és un dia ‘subidón’. Començo el matí aixecant-me just, fa fred i no em dona temps a dutxar-me. Calçotets, mitjons i samarreta nets, una mica de desodorant i a esmorzar. De presa, un bol de llet amb cacau i quatre galetes. Casc, bossa, telèfons i guants d’hivern. Arrenco la moto, segueix fent fred. Surto del pàrquing, darrera d’un cotxe, no cal obrir la porta; punt positiu, comença el dia a posar-se del meu costat. Agafo l’autopista de la Mediterrània i cap a Sant Boi. Ostres! Quin fred! No sento els dits, accelero i accelero, vull arribar ràpid, no vull sentir més fred. Avui el tràfic està de conya, no trobo gaires cotxes; el dia ja mig em somriu. Arribo al meu destí abans del que tenia previst, arribo d’hora; definitivament avui serà un bon dia, llàstima que el cel és gris. M’assec, obro el portàtil, encenc el mòbil. Sí, arriba la llum; ara sí puc dir que el dia és amb mi. Llegeixo, escric, treballo. Espero, arriba, m’encanta. Avui el dia m’està fent feliç. Llegeixo, escric, treballo. Espero, arriba, m’encanta. Sí, és veritat, el dia ja m’ha fet feliç. Surt el sol, els núvols marxen. Dino al ‘Wok’. Em rento les dents, s’espatlla el servidor, no puc treballar. Navego, escric, publico, menjo caramels. A més m’han donat un calendari. Sí, definitivament avui sóc feliç. Somric, miro per la finestra, l’olivera segueix allà, el cel continua essent blau i el sol il•lumina tots els edificis. No hi ha cap dubte, avui és un dia ‘subidón’, avui és un dia per a la felicitat.