Yo, desubicado en esta vida.

sol d'hivern

Ugh. No m’aguanto dret. Miro endavant i tot em dona voltes. Bé, paro un moment. Això continua. On sóc? Si ja ho sé, és el camí. Haig d’asseure o cauré. Amb el cul a terra faig el mateix amb les meves mans. Alço el cap, tanco el ulls i agafo aire. Sembla que hi ha una mica d’aire. Bé, bona sensació. Obro el ulls a poc a poc. Encara tot dona voltes. Vols dir que no t’has pres la pastilla equivocada tu? Penses que en comptes de la vermella t’hauries d’haver pres la blava? Ah! Que no vols pastilles. Torno a aixecar-me d’aquella manera. Les cames no em responen gaire bé, tremolo com un nen. No tinc on recolzar-me. Vaig de costat a costat del camí. En falla una cama, al terra! Ostres quin cop! Bé, no passa res. Em torno a asseure, alço el cap, tanco el ulls i agafo aire. Bona sensació. Em quedo una estona assegut. Dintre una estona tornaré a provar de caminar.