Yo, desubicado en esta vida.

resaca d'un dimarts no festiu

S’aixeca del seu lloc. Camina fins la cuina, remena entre les quatre coses que hi ha a la nevera. Decideix menjar quelcom. S’ho prepara tot en una safata i marxa al menjador. Encén el televisor i deixa volar la seva imaginació. Acaba de dinar i tot just comencen uns anuncis; és hora de treure aquesta distracció. Obre el balcó i mira al cel. Fa una mica de vent i fred. Al carrer els cotxes callen els ocells. Agafa la safata, la porta a la cuina, neteja el que ha embrutat i endreça una mica el menjador. És hora de baixar al bar. Es corda les sabates, agafa una jaqueta, mira que tingui prous calés i surt del pis. Crida l’ascensor i mentre espera torna a deixar volar la imaginació. Arriba, entra i baixa. Surt al carrer i sembla que no faci tant de fred. Baixa dos carrers fins que troba el bar. Obre la porta, saluda al cambrer, demana un tallat i s’assenta en una taula de quatre. Als pocs minuts entren tres homes i es saluden. És hora de començar el dòmino.