Yo, desubicado en esta vida.

davant teu mateix

Dono voltes com un gos. Allò que menjo ho vomito. El cap també em dona voltes. Cada deu segons estic mirant al cel, per la finestra. Tancat, aquí, en aquesta sala tan petita. Amb la llum blanca del fluorescent. Sentint el ventilador de l’ordinador. Posant la calefacció cada vegada que sento fred. Ja torno a tenir calor, em crema l’estómac. I si poso una mica d’aire? No cal, puc aguantar. Tinc ganes de fer una cosa. A aquesta sala no ve mai ningú. Obro la bossa, busco i trec una capseta. La capseta de l’evasió. Trec una mica de maria, un paper i tabac per barrejar. Faig un filtre amb un tros d’una tarja de visita. Ostres! No trobo foc, haig de tenir un encenedor. Passen els minuts i no el trobo, potser que surti fora. Fora fa fred. Segueixo buscant. Ah! Mira, ja el tinc, estava amagat sota l’agenda. Que faig? Surto? Fora fa fred... Aquí dins no es recomanable, però aquí mai entra ningú. Encenc la cigarreta i faig el primer tir. Després arriba un segon i un tercer. Tanco els ulls, el cap vol evadir-se. Encara estic donant voltes. Això no sembla que vulgui parar. Torno a fer un altre tir. I uns quants més. Què és? Sento música? No pot ser que aquesta maria sigui tan bona. Em començo a relaxar. Feia temps que no en fumava. El cap em segueix donant voltes, però ara són més lentes, faig cercles a l’univers de l’habitació. Torno a mirar el cel. S’hi deu estar bé penso. Potser perquè allà dalt no es veuen coses. Segur que allà tothom pot ésser lliure. Sense restriccions. La música encara segueix, diria que això ja ho he sentit abans. Descobreixo que estic somrient, un altre cop. Miro davant i veig la paret blanca, bruta, però blanca. Jugo amb les formes que hi ha, o que s’hi formen. Sembla com si anessin caient llàgrimes des del sostre. El cel encara segueix blau, crec que encara es pot veure el sol. Torna la música al meu cap, cada vegada més forta. Obro del tot els ulls, respiro. Primer pel nas després per la boca. Qui ha posat aquesta música? La conec, però no sóc capaç de reconèixer-la. Ostres! Merda! Ja sé, on és? Darrera l’ordinador potser? Mira! Aquí el tenim: ‘Hola, bona tarda. Qui és?’.