Yo, desubicado en esta vida.

Orígens i destins

Vine! No tinguis por. Em conec això, no et puc dir com ho sé, però jo vaig néixer aquí. Tot aquest fang que ens envolta m’és tant familiar. No em diguis que no et vols embrutar. Saps que t’agradarà. Tens quelcom a la cara. Deixa! Ja t’ho trec jo. Quina cara que em poses. Va! No riguem. Ens persegueixen. No podem pas fer soroll. No volen la nostra mort, molt pitjor, volen la nostra existència. No m’esquitxis! Au, té, t’ho has buscat: tots dos arrebossats al fang. Atenció, crec que he sentit alguna cosa. Silenci. Vine, apropa’t a mi. Tremoles de fred o de por? I jo? Tremolo de fred o de por? No et moguis, deuen esperar que fem algun soroll. Ens ajupim. Recolzes el teu cap sobre el meu pit. La teva respiració està accelerada, però entretallada. Vols controlar-te. De mica en mica ens tranquil•litzem tots dos. Tanques els ulls. Jo segueixo atent, vigilant. Tens una cara plàcida en aquest moment. La teva mà juga amb el meu braç. Obres els ulls i em mires amb tendresa i un lleuger somriure. Aixeques el cap amb intenció clara de fer-nos un petó. Tanques els ulls i ens fem un petó suau i llarg. Em tornes a mirar, somrius satisfeta i tornes a recolzar el teu cap sobre el meu pit. Ara jo també estic somrient. No sé si estic vigilant o admirant la vegetació que surt del fang i els petits animals que hi viuen. Un altre soroll. Et noto tensa, la respiració torna a accelerar-se una mica; la teva i la meva. Veig alguna cosa que es mou, son ells. Són lluny, caminen en una direcció diferent a la nostra. S’allunyen més. Et parlo, no et preocupis. Ja marxen. Encara tremoles, jo ja no. Ara potser sí, és només del fred. Et rodejo amb els meus braços. Ens quedem així una estona. Estem mullats i plens de fang. M’agafes de la mà i continuem l’aventura. Queda poc per a que es faci de nit. Ens hem d’afanyar; crec que hi ha una roca uns kilòmetres més endavant on ens podrem estirar i descansar una miqueta. Ja ho sé, amb aquest fang és molt difícil caminar. Però ja queda menys. Ara t’esquitxo jo. Tu rius. M’empentes i tornem a caure al fang. Mires cap endavant, veus un arbre, t’aixeques i surts corrents. On vas? Et segueixo, jo també vaig corrents. Quin arbre és aquest? Sembla un pomer, però no ho és. Els fruits són rodons. N’agafes un. M’ho llences, ja tenim pilota! Continuem caminant, anem cap a la roca. Bé, cap on crec que hi ha una roca. Si no hi és, ja trobarem quelcom. Ei no la tiris tant alta la bola! Agafa-la!