Yo, desubicado en esta vida.

por a la mort

No em considero una persona poruga. Però si es veritat que sempre he vigilat de no fer-me mal. Morir no és una qüestió que em plantegi molt sovint. Tinc més por a patir i al dolor en si, que no pas a la mort (anava a dir una mort, però això és un altre tema). Al final, ningú no hauria de tenir por a la mort. Avui venia des de Barcelona en direcció Terrassa per la C-58 i estava plovent. Bé, estava plovent molt, gairebé podríem dir que estava diluviant. La carretera semblava un riu, les rodes de la moto relliscaven i anava de banda a banda, també per culpa del vent. Quan avançava els cotxes em menjava tota l’onada d’aigua que deixaven darrera i pels costats. Quan hi havia corbes si m’intentava plegar notava com s’anava una mica del darrera, i de veritat, no em feia molta gràcia. Hi ha hagut moments en que realment he tingut por de morir. Bé, qui diu por, diu patiment, o pensament d’una possibilitat de quelcom no agradable que podia passar. Ara ja he arribat al punt de destí, estic sencer, una mica xop, i molt content d’haver lliscat sobre l’autopista. Ara me’n vaig a córrer una estona al gimnàs, però aquest cop agafaré el cotxe... estic content d’haver lliscat, però per avui ja n’he tingut prou (bé, al menys fins ara).