Yo, desubicado en esta vida.

Quan no n'hi han dreceres

Amb els peus nuus, vora la platja, mullant-me’ls, passejo. A les mans, les sabates. El cap a la lluna. Tu tant a dins meu. Les petjades que vaig deixant desapareixen poc a poc amb les onades. Camino lentament, sentint com la sorra rellisca entre els dits i l’aigua freda em petoneja ben al centre de la planta del peu. Aquesta sorra gruixudeta. Amb aquest sol que m’acompanya des de fa dies. Els ulls cansats es van tancant sota la pressió de la llum. Les pestanyes em fan de para-sol. Tot ho veig d’un color verdós. De tant en tant em trobo una petxina, ens saludem, ens desitgem bon dia i continuem els nostres camins. De fons se sent música i una veu que canta en francès, un ritme jamaicà melòdic. Sense adonar-me vaig seguint el ritme, com els tambors de les galeres. La teva respiració em guia. Deixo anar la meva imaginació. Cap contra cap, mirant-nos els ulls fixament, endevinant els nostres pensaments ens enlairem, agafats de les mans. Els nostres nassos tocant-se, un somriure se t’escapa; jo et segueixo. El teu alè es barreja amb el meu, les nostres respiracions s’uneixen en un mateix cant. Acaricio els teus peus amb els meus. Tens pessigolles, tornes a somriure. Torno a apropar els meus peus als teus, aquest cop, suaument. Segueixes somrient; s’encomana. Tanquem els ulls, unim fortament els nostres caps, les nostres ànimes estrenyen fortament els nostres cors. Ens separem una mica, tornem a respirar, aquest cop, profundament. Ens mirem, tornem a somriure. Mirem cap a terra, encara seguim enlairats. El teu cabell juga amb la meva barba. Els teus ulls es confonen amb els meus. Jo sóc tu i tu ets jo. Encara avui no ho tinc clar. Crec fermament que mai va haver-hi un tu o un jo, vam començar des d’un nosaltres.