Yo, desubicado en esta vida.

La sort dels bandits

A sobre del seu cavall es passeja per les platges de l’illa. Vigilant i pensativa ella, el cavall la dirigeix d’una a banda a una altra sense cap ordre o sentit; bé, no més que el pur instint d’aquest. Quan de tant en tant torna en sí, es veu prop d’algun perill, o zona insegura. Llavors dirigeix el seu cavall cap a una altra direcció. El sol sempre l’acompanya i la temperatura sempre és la millor. La seva pell, morena per l’efecte del sol realça el seus cabells daurats. Aquests cabells llargs que s’enreden amb la sal i la humitat. S’omple els pulmons d’aire, el manté durant una estona i després el deixa anar a poc a poc. Això li produeix un efecte de pau i mareig. Encara sobre del cavall, abraça el seu coll i deixa que el seu cos s’acalori amb la sang calenta del mamífer. Amb les primeres gotes de suor se separa i baixa. Encara una mica marejada camina cap el mar. L’aigua és tan clara, l’efecte del sol fa que es vegi d’un color verd clar. Ella només vesteix una samarreta i uns pantalons curts. S’ho treu tot i nua s’entrega plàcidament a l’aigua tèbia del mar. Capbusseja i els peixos s’apropen a jugar amb els seus cabells, les seves mans, dits, cames i braços. Treu lleugerament el cap de l’aigua i el sol li va assecant la cara. Amb els ulls tancats deixa que el mar la porti de viatge. Pensa que no cal res més. Tanca els ulls, tot està bé. Obre els ulls i ja no hi ha mar. Hi ha un llit, hi ha un sostre i la temperatura ja no és la millor. El sol ja no l’acompanya i no recorda haver muntat mai a cavall. L’aigua que té més a prop és la que hi ha al bany. Torna a omplir-se els pulmons d’aire, el manté durant una estona i després el deixa anar a poc a poc. Això encara li produeix un efecte de pau i mareig. Tanca els ulls per tornar a l’illa. Amb por els torna a obrir lentament, però segueix a l’habitació. És de nit, fora fa molt de fred i les roques s’han convertit en assassins.