Yo, desubicado en esta vida.

Alexandros Grigoropoulos

Li ha tocat a Atenes. Recordem com a França, al novembre de l'any passat, també amb la policia pel mig, van morir dos joves de quinze i setze anys. Això va fer sortir la gent al carrer, indignada per la situació del país. Un altre cop, ha hagut de morir un altre jove, de setze anys, per a que la gent torni a sortir al carrer. El paral•lelisme és gairebé inevitable. Situació complexa en quant a l’economia dels que arriben molt justos (o no arriben) a final de mes. Aquest cop però amb la gravetat, que no es poden excusar amb un accident. Aquest cop la policia ha mort un jan d’un tret. Des del dia sis que el van matar que hi ha manifestacions i aldarulls al carrer. Miro cap a casa i veig que ens dirigim cap a aquest tipus de situació. Fan fora cada dia gent; parlem del cas per exemple de Nissan o de Frigo, per dir dos, però la llista és realment increïble, a Cerdanyola, hi ha tres grans empreses amb expedients en curs per fer fora més gent. Crec que no hauríem d’esperar a que ningú mori, o que la policia mati. És hora de fer costat els companys i companyes treballadores que volen tirar al carrer. Avui són ells, demà potser seràs tu. Actuem.

Us deixo un video en memoria de l'Alexandros: