Yo, desubicado en esta vida.

Ahir vaig somniar que estava estirat a la platja amb una espècie de calculadora, provant d’entendre com funcionava. La calculadora era rectangular, com qualsevol altra, i es diferenciava en tres parts. La primera, que estava a la part més alta, era la pantalla. La segona, que era al mig, i era com el doble de la pantalla, constava de dues fileres de botons. D’alguns botons sortia també una petita palmera de plàstic que es podia treure. La tercera part, que era tres vegades la part de la pantalla, constava de tres fileres de botons. Bé en alguns llocs, els botons tenien una espècie d’obertura, que més tard vaig descobrir que servien per a posar les palmeres de plàstic. A més hi havia una clavilla amb un dibuix esquemàtic que en un principi no vaig entendre. Després d’uns minuts observant els botons, provant, canviant les palmeres de lloc, vaig caure que potser la clavilla servia per a posar uns auriculars. Com que era un somni, vaig ficar la mà a la butxaca del meu banyador i vaig treure uns auriculars. Els vaig endollar a la clavilla i me’ls vaig posar. Vaig sentir una musiqueta de fons, era prou agradable, però no vaig reconèixer que era. Llavors una veu em va dir que us digués a tothom:

Malauradament fa unes hores que sóc despert i no sóc a la platja ni tinc cap calculadora. Però, a mida que va passant el matí, els núvols van marxant, el sol va sortint i jo ja em veig dintre una estona amb banyador i a la platja. Així que, com ja us he dit abans:

Hi ha dies, anys, mesos o vides que comencen regular o malament però això no vol dir perpetuïtat. Només cal una mica de vent i no oblidar el sol. Si pogués us regalaria un cel blau per a tots. Sense cap raó, només, per que m’agrada compartir.